Hem canviat de vago de tren

Hem = pujat al vago d’Apansce.<= /p>

Al nostre fill À= lex, 8 anys sord sever amb audiòfons, sempre li han apassionat els trens. Quan era petit i anàvem a l’escoleta passàvem per sota un pont on hi passava el tren i sempre estava pend= ent si coincidiríem o no en l’hora de passar-ne un. Quan era així, s’emocionava i exclamava: tren, tren!!! Va ser una de les primeres 10 paraules que va dir (al principi cada vespre havent sopat, comptàvem les paraules que deia i les hi fèiem repetir aplaud= int entusiasmats com si haguéssim guanyat una medalla olímpica). = Ara ja no comptem paraules, ara fins i tot l’hem de frenar en algunes ocasions perquè és un relacions públiques.<= /span>

Quan vam saber que l’Àlex e= ra sord vam pujar dalt del tren de la sordesa que = com diu una cançó “ tothom hi pot pujar, està molt bé de preu, és igual pobres que rics”. El vagó d= el CREDAV de Sabadell ens va acollir i ens va guiar, ens va ensenyar a escolta= r, ens va ensenyar a parlar i ens va ensenyar a parlar als ulls. El vagó del CEIP Catalunya també és un gran vagó on els seus revisors i revisores estan pendents en tot moment que els passatgers tinguin bon viatge, que es coneguin els uns amb els altres, que s’integrin i = que aprenguin. El nostre Àlex està aprenent molt però no s= abem del cert si està ben integrat. Estic convençuda que mirat des= de fora, sí que creuen que l’Àlex està ben integrat, perquè és carinyós i perquè es fa estimar, però i ell? com se sent? i millor dit c= om hi sent? Perquè a l’escola ha d’escoltar, ha de parar l’orella, ha de mirar els llavis, ha de posar tot els seus sentits per entendre el què diuen, del què tracten, del què riuen = i el què canten. Porta FM des de P3 i realment li ha anat molt bé, té una gran llenguatge, un bon vocabulari i bastant bona fonètica. Mirem la TV amb l’FM, es= coltem música amb l’FM i la mestre parla = amb l’FM. És fantàstica la tecnologia. Per&ogr= ave; i la pau interior de l’Àlex?

Aquest = és un dels motius que ens ha fet pujar al vagó d&#= 8217;Apansce. Sabíem que hi era, però no sabíem quan hi pujarí= ;em. Aquest més d’octubre vam decidir pujar-hi: tots quatre ben units i amb força però amb la incer= tesa d’allò desconegut. Al principi, la passió de la gent d’Apansce, t’aclapara i mica en mica vas = paint una nova realitat, una altra naturalesa de les coses. En aquest cas, som nosaltres que ens endinsem i submergim en el món del sords i no ells= en el món dels oients, com fins ara. Que en som d’egoistes les persones sense ser-ne conscients... Estem feliços de conèixer= un nou món, fins ara llunyà al nostre. Ens han acollit de forma esplèndida, generosa, però el que més m’impressi= ona (cada dia que passa més me’n adono), és la dedicació, la passió i la il·lusió en què treballen perquè els passatgers del vagó d’Apansce siguin feliços, se sentin còmodes en el món i viatgin arreu amb el vagó de la sordesa.

&n= bsp;

Anna Puig

Matadep= era, 16 de gener de 2009