Tots els recursos possibles
Com totes les mares, busco que la meva
filla parli el millor possible, que entengui tot allò que
l’envolta i que quan em plantegi qualsevol qüestió, li pu=
gui
explicar.
Soc una mare oient, filla de pares sords
que utilitzen llengua de signes i tinc una filla sorda de 8 anys amb un imp=
lant
coclear des dels 4. Per tant ella ha crescut en un entorn bilingüe:
català i llengua de signes. El mateix ambient que vaig créixer
jo.
No són decisions fàcils i
vull compartir amb d’altres pares i mares les voltes que he donat a
favor, o no, de la llengua de signes i a favor o en contra dels implants.
Els adults sempre parlem del que &eacut=
e;s
millor pels nostres fills: millor utilitzar la llengua de signes; millor no
utilitzar-la; intervenció amb implant, seguir amb audiòfons,
freqüència modulada, hores de logopèdia, reforç
escolar... però com que són petits no se’ns acudeix mir=
ar i
observar què creuen ells que és el millor.
Són petits i no entenen les disp=
utes
dels professionals, les angoixes dels pares i mares. Els nens no veuen si la
nena del costat porta un implant, si parla en llengua de signes o no en sap.
Veuen d’altres nens i nenes i volen jugar i per jugar han de comunica=
r.
No hem coincidit amb d’altres menors estrangers en un parc i han juga=
t sense
saber la llengua de l’altre i sense intèrpret? Troben recursos=
per
tot: fent ganyotes, dibuixant o imitant a l’altre. A cap mare/pare se=
li
acudiria prohibir el seu joc perquè saben que s’ho estan passa=
nt
bé. És més, pensem, tant de bo aconseguissin una amist=
at
així coneixerien paraules de l’altre idioma sense
forçar-los a aprendre-la.
Què passa quan aquest infant no
és un turista estranger sinó que és un nen/a que utili=
tza
la llengua de signes?
Per al nen/a sord/a que no la coneix no=
hi
ha cap problema, s’ho mira amb curiositat. Però per als pares =
que
l'han exclosa de l’educació dels seus fills sí que
és un problema, tenen por.
Creuen que el seu fill acabarà deixant de parlar si utilitza =
la
llengua de signes: Un cop vam coincidir al parc amb unes germanes sordes i =
van
jugar amb la meva filla però no van tornar més. Pobretes!! Els
pares no van saber veure com disfrutaven!
Doncs certament, crec que estan equivoc=
ats.
Em dol aquesta por.
Jo observo la meva filla, implantada i =
amb
la llengua de signes com a llengua materna, com ho aprofitat tot, com es
relaciona amb d’altres nenes i nens i com sap fer-ho en cada
situació.
Quan parla amb nens oïdors, els hi
parla i quan ho fa amb sords els hi signa. Així de fàcil.&nbs=
p;No té cap problema.
Com totes les mares busco que la meva f=
illa
parli el millor possible, que entengui tot allò que l’envolta i
que quan em plantegi qualsevol qüestió li pugui explicar. I en =
cada
moment ho he fet amb el que ha calgut, parlant amb paraules, parlant amb le=
s mans,
fent teatre o dibuixant.
He utilitzat tots els recursos possibles
per comunicar-me amb ella i per a que ella sàpiga trobar tots els se=
us
propis recursos per comunicar-se amb els altres
Però sobretot, el que busco
és la SEVA FELICITAT.
Maria González
M=
are de
la Carla