Les malalties mentals i=
els
nens sords. Cap diagnòstic sense llenguatge
Des del començament de l’associació, cada any ar=
riba
a l’esplai alguna família amb un infant sord que ens diu: “és que a més semb=
la que
té un altre problema”. El problema, segons algun professio=
nal
ha dit als pares, pot ser hiperactivitat, traços psicòtics,
retard intel·lectual, una “mica d’autisme”,
dislèxia, trastorns d’aprenentatge, de comportament ….
De vegades és així. El diagnòstic
psiquiàtric es confirma o modifica, i aquell infant a més de =
sord
és hiperactiu o té un retard intel·lectual més o
menys important o alguna altra cosa i és una situació nova que
s’ha d’afrontar.
Però la majoria de les vegades aquests diagnòstics
desapareixen al cap d’uns quants mesos.
Amb els anys aquesta situació s’ha repetit massa vegades
per no cridar-nos l’atenció. Què ha passat en aquests
mesos? Per què un professionals experts s’equivoquen tant amb =
el
que sospiten dels nens i nenes sords?
A l’associació ens sembla clar que el canvi és d=
egut
al fet que el nen sord aprèn una llengua completa, la llengua de sig=
nes,
i de cop pot explicar què vol i pot entendre el que li diuen amb tots
els matisos que fan falta. Quan ens arriba un nen amb etiqueta o sospita de
trastorn mental, en el millor dels casos diu un munt de paraules i ent&eacu=
te;n
coses senzilles que l’hi diu la mare. Però el joc amb els amics
és només físic, no pot riure ni enfadar-se en igualtat=
de
condicions als seus companys i no entén el que es diu en grup. Sovin=
t va
enganxat a un adult que li fa cas. En el pitjor dels casos, quan no es pot =
fer
entendre, expressa la seva frustració amb rabin=
adures,
puntades de peu o pegant als altres nens i nenes i busca cridar
l’atenció.
Revisant el que diuen les revistes especialitzades de psiquiatria o =
psicologia,
totes remarquen l’alta prevalença de diagnòstics
psiquiàtrics associats a la sordesa. A Anglaterra és on
més s’ha estudiat aquest tema i alguns autors diuen que la
prevalença de malalties psiquiàtriques en nens sords és
entre 2 i 5 cops més freqüent que entre els oïdors.
També diuen que els trastorns dels infants sords no es diagnostiquen
bé perquè s’atribueixen a la sordesa i que quan se̵=
7;ls
envia al psiquiatra sovint se’ls veu com intractables per dificultats
comunicatives i de llenguatge. El Dr. Roberts de
Londres diu que el tractament d’un infant sord amb un trastorn
psiquiàtric està íntimament relacionat amb la capacitat
comunicativa del nen. Això va costar d'entendre. Els articles m&eacu=
te;s
antics, d'abans que s'entengués que la llengua de signes era una
llengua, parlen de la sordmudesa com una malaltia amb molts trastorns afegi=
ts i
amb la falta de comunicació com una situació invariable.
Sembla fàcil: 1. Per fer un diagnòstic encertat cal qu=
e el
nen tingui un llenguatge adquirit. 2. No tenir llenguatge suficient produeix
molt freqüentment trastorns psicològics afegits. 3). Els
autèntics trastorns psiquiàtrics queden emmascarats per la ma=
nca
de llenguatge suficient
El professional que diagnostica un nen sord ha de comprendre que aba=
ns
de diagnosticar necessita les eines d’un llenguatge. Si les habilitats
orals del nen sord no són com les dels seus companys d’edat
perquè les aprèn massa poc a poc, vol dir que no té aq=
uest
llenguatge necessari i que s’ha de buscar la comunicació
d’una altra manera, amb la llengua de signes.
D’aquesta manera no només evitem patiment al nen i a la
seva família sinó que li evitem els trastorns psicològ=
ics
produïts per la falta de llenguatge i comunicació suficients.
Una bona comunicació dins la família i amb els altres =
nens
facilita l’aprenentatge en general, també de la llengua oral, i
és imprescindible per poder educar un fill.
Conxita Leal
Metge
Bibliografia
Mental Health
Services for Deaf <=
span
class=3DSpellE>Children Position Statement.
NAD. 2008 USA
Executive briefing on mental health=
services for deaf and
R. García Ro=
dríguez
1, P.J. Rodríguez Hernández Servicios asistenciales en salud me=
ntal y sordera para niños=
y adolescentes. El modelo ingl&eac=
ute;s
y su comparación con
la realidad canaria=
.
BSCP Can Ped Volumen 29, nº 1