Por un=
a educación global e integradora. Horizontes
para el alumnado sordo.
Cr&ogr=
ave;nica
d’unes Jornades inoblidables.
El Caixaforum de Madr=
id
és un edifici imponent. A mig camí de l’estació =
Atocha i el Museu Thyssen=
en una
direcció, i dels Museus del Prado i Reina
Sofia en l’altre. Els passats 29 i 30 de Maig s’hi van fer les =
jornades:
“Por una educación
global e integradora. Horizontes para el alumnado sordo”=
.
Les jornades havien estat organitzades conjuntame=
nt
per diferents associacions de pares i mares de diferents llocs d’Espa=
nya
que tenen en comú acceptar la importància de la llengua de si=
gnes
en l’educació del alumnat sord i la voluntat de treballar
conjuntament amb les associacions de sords. L’altre i fonamental
organitzador era la Fundación Cnse.
L’èxit va superar totes les previsio= ns. Amb 350 inscrits es van haver de tancar les inscripcions un mes abans. Va haver-hi set taules rodones i quatre taules temàtiques. 50 presentad= ors i ponents a les taules i més de 60 intervencions del públic.<= o:p>
Fa 10 anys unes altres jornades fetes a Barcelona=
i
Madrid van confirmar que una altra manera d’educar als nens sords era
possible. Que després de molts anys de frustracions podíem
aprendre de les experiències dels països del nord d’Europ=
a,
sobre tot dels escandinaus i dels USA. Aquelles
primeres jornades van avançar que integrant la llengua de sig=
nes a
l’educació del nen sord, i trencant l’aïllament e
Ara tenim una llei que reconeix la llengua de sig=
nes,
la integració és un objectiu de tots i les antigues desconfia=
nces
en la llengua de signes, en les ajudes tècniques i en la
rehabilitació fonètica comencen a desaparèixer. Aquest=
es jornades
han demostrat que hi ha noves experiències educatives, nous
professionals, gestors de l’educació i joves sords que han fet
pujar el llistó.
A les primeres taules hi van participar tres persones del Minister=
io
de Educación, responsables de
l’educació de cinc comunitats autònomes, de dos estudis=
i
projectes a la Universitat i van
mostrar el seu recolzament el Comité Español de la Minusval&ia=
cute;a,
Cermi=
i la Funda=
ción
Once<=
/span>.
L’atenció socio= -sanitària, els centres educatius i els perfils professionals van ser objecte de les següents taules. Cal destacar les diferents situacions amb que es poden trobar les famílies. Des de pobles i ciutats petites a on no hi ha p= rous nens sords per agrupar, fins a situacions més fàcils, com Barcelona a on hi ha escoles amb 20-30 nens sords integrats amb molts més oïdors. Una situació especialment encoratjadora és la de Madrid, a on a més d’escoles veteranes que fa temps que fan una molt bona feina, hi ha dues escoles amb uns 70 nens sords cada una, que representen un 10% de l’alumnat de l’escola. Es p= oden definir com models neo-oralistes i neo-bilingües, compartint diferents graus de pre= sència de la llengua de signes a l’escola, diferents graus de presència de professionals sords i una alta utilització de les ajudes tècniques.<= o:p>
A la taula d’associacionisme hi va particip=
ar Apansce, Fiapas, Aice, Aspansor (l’associ-aci&oac=
ute;
aragonesa) i la Cnse. La nostra
presentació va ser molt aplaudida. Vam
explicar les moltes activitats orientades a les famílies, la volunta=
t de
gastar quasi tot el pressupost en activitats pels nens i les famílies amb la mínima estructur=
a,
de contractar professionals sords amb la titulació necessària=
. Vam destacar també que les associacions
s’estan convertint en empreses de serveis, que això no é=
;s
dolent, però que cal preservar la independència
d’interessos professionals i la participació real de les
famílies. Per acabar vam fer una crida a
superar antigues diferències entre associacions per la llengua de si=
gnes
i a poder treballar plegats encara que no es pensi el mateix en tot.
La taula estrella va ser la dels joves. Sis noies=
i
un noi. Una filla de pares sords i sis de pares oïdors. Des del final =
de l’Eso a recent llicenciats. Un parlant i sis si=
gnant.
Tots dominaven diferents mitjans d’expressió i idiomes. Les
invitacions havien estat mé=
;s àmplies
però aquests sis són els que van poder venir. Ens van
explicar la seva experiència i les seves opinions sobre
l’educació que havien
rebut. Ens van emocionar a totes les famílies i més
d’un va plorar. El bon nivell acadèmic i la maduresa
d’exposició no va se=
r
el més important. El millor era la confiança en ells mateixos, com van agraïr=
a les famílies i educadors que els havien ajudat en el que ara
els hi permetia afrontar la vida adulta amb seguretat, confiança i
alegria. Ells i la generació de joves sords a qui representaven es v=
an
endur els aplaudiments més llargs.
Marc Marschak, profes=
sor de
la Universitat de Rochester va tocar el complex=
tema
de l’alumnat sord amb implants coclears en educació biling&uum=
l;e.
Va fer una brillant i molt entretinguda exposició, analitzant molts
mites i aportant una visió molt oberta després d’anys de
coexistència de les ajudes tècniques de darrera generaci&oacu=
te;
i de la llengua de signes. El resum és que sumen i que totes les
evidències i estudis indiquen que és reforcen àmpliame=
nt.
Després de dos dies molt densos i emotius =
es
van cloure les jornades amb unes conclusions que resumien el més
important de les diferents taules rodones.
A Espanya deu haver-hi uns 50.000 sords de naixem=
ent,
dels quals uns 15.000 deuen estar en edat educativa. Comptant famíli=
es i
professionals, vol dir que, pel cap baix, el que és va discutir a le=
s jornades
afecta a unes 50.000 persones. El moviment del que les jornades de fa 10 an=
ys
n’era part, va tenir conseqüències molt positives, de les=
que
la taula de joves n’é=
;s un
bon exemple.
Segur que aquestes jornades i tots els moviments =
de
renovació que estan en marxa també estan deixant la seva empr=
emta.
Pares =
d’Apansce assistents