Xerrant pels colzes (i amb les mans i amb la veu) pels passadi=
ssos
del Consell de Cent
Mira! Mira!! El me=
u nom
es fa així! És una alumna de segon que para pels passadissos=
a
un de batxillerat. El de batxillerat li somriu amb complicitat i parlant li=
diu
molt bé.
L’alumnat del Consell de Cent ens mostra que les barrere=
s de
comunicació al centre no existeixen, que tot val, els gestos, la
mímica, l’expressió facial i l’expressió
corporal. Els companys sords, observen l’esforç que fan i els
valoren. Moltes vegades, amb un somriure als llavis, els ajuden a realitzar=
el
signe de manera correcta i els hi ensenyen quina és l’estructu=
ra
gramatical adequada.
Fa molts anys que la llengua de signes té protagonisme =
al
nostre centre, però majoritàriament, ha estat utilitzada per
l’alumnat sord i pels professionals que els atenen. Aquest curs hi ha
hagut novetats: amb els canvis de la nova llei d’educació, hem
pogut impartir a l’alumnat de segon de l’E=
SO
una matèria optativa de llengua de signes. És trimestral i en
trenta-cinc hores els alumnes oïdors aprenen els signes bàsics =
per
a poder demanar i donar informació sobre coses que necessiten, i
perquè no, també per discurtir-se=
entre
ells.
Aquest és el tercer curs acadèmic que l’IES Consell de Cent ofereix una matèri=
a optativa
diri-gida a l’alumnat oïdor per poder
comunicar-se en llengua de signes amb els seus companys i les seves company=
es
sordes. Anteriorment, s’impartia un crèdit variable a alumnes =
de
segon i quart d’ESO. Però fins ara=
no
s’ha pogut repetir. Molt pocs alumnes oïdors saben dels sords i =
de
com comunicar amb ells quan arriben a l’institut=
.
A primer d’ESO només els ex-alumnes del Tres Pins comuniquen amb naturalitat a=
mb els
companys sords.
Ha estat un èxit. Els alumnes del Consell de Cent ens h=
an
donat una lliçó d’inclusió a les aules a tots els
professionals que hi treballem. Sense programar objectius, ni continguts
didàctics, ni metodologia, ni criteris d’avaluació, han
assolit l’objectiu final: Comunicar-se entre ells.
Gemma